Per ser el que anomenem “un senyor
de Barcelona” no és indispensable ser nascut a aquesta ciutat ni a
Catalunya.
N’hi
ha prou amb ser “un senyor”, expressió que reuneix determinat
concepte de l’elegància, de la cultura, de l’actitud i d’una
curiositat intel.lectual que malauradament no és freqüent.
El
senyor Ricci, en Gianni Ricci, és tot això i a més és italià
militant, home d’esquerres, ésser sensible, seductor practicant i,
em consta, enamorat d’aquesta ciutat nostra que també és la seva.
Home
de l’audiovisual –productor de bon nombre de pel.lícules- manté
la mirada alerta, aguda, curiosa i alhora crítica, tendra i irónica
que tant bé li escau.
El
resultat de tot plegat encara es pot veure a “La Sala Vinçon”, a
la botiga del mateix nom del passeig de Gràcia, a l’exposició de
fotografíes del nostre home.
El
Gianni s’aixeca de bon matí, agafa la càmera i passeja per
carrers, places, racons i llocs amb l’aire innocent de qui només
deixa passar el temps, si no fós que la seva mirada exerceix de
potent eina de captar moments fugissers i irrepetibles.
Instants
aparentment banals que transmeten estats d’esperit i moments sense
més argument que la vida en sí mateixa.
Noies
i dones i fins i tot algun home –pocs- amb el rerefons permanent de
Barcelona. “Background”
urbà, portes de ferro atrotinades, carrerons, avingudes, luxe,
misèria, el metro, el mar, sabates signades o espardenyes.
Detalls,
fragments. Gent, gent, gent. Bocins
de vida, emocions que no volen ser-ho ni semblar-ho.
El
binomi Ricci-càmera funciona com una unitat. Com un sol home, un
reporter apartat dels fronts que segueix fascinat per l’espectacle
diari de la vida a ciutat.
Un
tipus que destil.la compassió pels humans i intenció per l’element
femení. Un tipus llest i elegant en la dimensió més integradora
del terme.
La
seva companya de molts anys, la Glòria Martí, escenográfa curtida
a mil esdeveniments per tot el món, a pres cura del muntatge de
l’exposició, afegint l’amor pel seu home als coneixements i a la
sensibilitat que li són pròpies, mentre els responsables de Vinçon,
de llarga i demostrada experiència i inqüestionable ull clínic,
obrien portes, espai i parets a la mostra fotográfica d’un dels
italians més barcelonins, però també –i sobretot- a un dels
millors i més persistents observadors de la nostra realitat més
propera.
Aneu-hi,
mireu, passeu-hi l’estona i deixeu volar el cap.
Barcelona
i el senyor Ricci, el Gianni, s’ho mereixen.
Pierre
Roca
