5.17.2011

DSK.

Una observació del periodista i amic Josep Maria Martí, del diari El País, m’ha fet deixar de costat la primera teoria de la conspiració que es podia aplicar al cas del senyor Dominique Strauss-Kahn: un parany teledirigit pel president francès Sarkozy per desactivar qui podia disputar-li el poder a les properes eleccions.

Els elements hi eren. L’hotel on va tenir lloc l’incident, Sofitel, és de propietat francesa. Diferents informadors asseguren que el patró del grup Accor, propietari de la marca Sofitel, pertany al cercle més íntim de la parella presidencial, el que pot fer pensar que la feina d’eventuals serveis paral·lels francesos n’hagués estat facilitada.

El periodista Martí, bon coneixedor del panorama internacional, apunta més amunt, concretament als “lobbys” xinés i indi, impacients per sortir de l’anonimat i assolir responsabilitats de relleu a les grans institucions financeres internacionals.

Per altra banda hi ha una apreciació personal. El senyor Strauss-Kahn té seixanta-i-un anys. Jo mateix tinc una edat no massa diferent i no m’imagino sortint de la dutxa tan afamat de sexe com per tirar-me a sobre de la cambrera que està fent l’habitació de l'hotel. No m’hi veig per una qüestió de respecte i de seny i per raons físiques, quedi clar. La força i les urgències dels vint-i-cinc anys queden lluny i les eines sexuals reaccionen ara de forma menys imperativa, ja m’entenen.

El polític francès, a més, pot ser moltes coses però no és tonto. Tot al contrari. És un orador brillant, un economista de prestigi, un “animal polític” hàbil i un home seductor que moltes dones miren amb bons ulls. No crec que un personatge així pugui cometre el que se li atribueix i crec, en canvi, que una cambrera –o el que sigui- pot ser temptada, per no dir comprada, per una bona quantitat de dòlars. Com gairebé tothom, per cert.

Si els serveis xinesos o indis han dissenyat i dirigit l’acció serà difícil detectar-los i demostrar la innocència de l’alt funcionari de l'FMI. Són col·lectius difícilment identificables en una ciutat com New York, poblada per gent de tantes races i procedències i especialment per persones originàries d’aquests dos enormes països asiàtics.

També s’ha de tenir en compte que DSK no és un home especialment estimat i que la notícia de la seva relliscada, conscient o provocada, deu haver complagut als titulars de nombrosos despatxos de França i d’arreu del món. Li agrada gastar diners sense amagar-se’n –disposa d’una considerable fortuna familiar- porta una vida de luxe que molts li retreuen i a més la seva companya és una ex presentadora de la televisió francesa. Una dona bella, intel·ligent i aparentment feliç, el que fa la parella encara més odiosa per molta gent.

L’home ara detingut a NY ho té tot per atreure les critiques dels milions de moralistes d’arreu que esperen ansiosament el moment de la venjança contra qualsevol ésser humà ric, intel·ligent, triomfador i a sobre feliç. L’enveja és un dels mals endèmics de la humanitat i les ocasions com aquesta ens ho demostren amb un aclaparador luxe de detalls.

Espero ingènuament que les coses s’aclareixin, que el senyor Strauss-Kahn torni aviat a casa i que la cambrera, si realment ha estat humiliada, sigui compensada com la llei estableix.


Pierre Roca

3 comentaris:

eliane ha dit...

et bien ça passionne tout le monde ce débat :-)

Pierre Roca ha dit...

Merci Eliane. Ça passionne tout le monde et ça va donner lieu à de passionantes volte-faces. Les vilains ne le seront plus tellement et les innocents perdront une bonne partie de leur naïveté, plus apparente que réelle. Ça doit barder sec du côté des "services"... Bisou de matin méditerranéen, Eliane.

raquel ha dit...

Si, entenc la teva opinió sobre DSK, però jo penso que pot ser perfectament possible que això hagi succeït. A vegades com més poderosos pitjor. És evident que cal creure en la presumpció d'inocència i en què es farà justícia....En fi, caldrà veure com es desenvolupa aquest cas! De moment però tenim el món prou embolicat com per anar-hi afegint petits condiments que anirant complicant-lo una miqueta més!
Bon dia al dematí!