Nino Alvarez.

La botiga Nino Alvarez del carrer Santa María, 23, a Sant Cugat del Vallès, té una façana fosca, elegant i dotada d’aparadors que mostren la roba, les sabates i els complements d’home, tot d’última moda i tot de molta qualitat, que el negoci despatxa.

Aparentment és una botiga sense gaire misteri situada a un dels principals carrers d’un poble que en pocs anys s’ha convertit en lloc de residència preferit de bona part de l'élite empresarial i financera de la capital catalana.

El passat dissabte dia 25 vaig passar per casualitat per devant dels aparadors de la botiga esmentada i hi vaig veure, sortint de la butxaca superior d’una jaqueta exposada, un petit mocador, un « foulard » o « pochette », que em va agradar molt.

Vaig entrar per preguntar-ne el preu, però sobretot per saber si el mocador en el que m’havia fixat, fet de “crêpe” de seda i estampat amb motius florals, es venia o si era part de l’atrezzo que el decorador dels aparadors havia escollit perquè les nombroses persones que passen i passegen pel carrer esmentat es fixessin en la jaqueta on habitava el drapet.

El noi que em va atendre, un home jove d’uns trenta i pocs anys, va acostar-se primer a l’aparador, em va demanar que l’esperés, va allunyar-se cap a l’interior de la botiga i va tornar amb la mínima peça de roba, donant-me-la i dient que era un obsequi de la casa.

Acabava de guanyar dos euros i vuitanta cèntims a la loteria “Euromillones” i al cap d’una estona em regalaven un mocadoret de coll –o més aviat de butxaca- que m’agradava molt. Una coincidència insòlita en un país i en un moment on el repartiment de misèria i de desgràcia és infinitament més freqüent que el de somriures, bones notícies i alegries. En vaig treure la deducció evident: era el meu dia de sort.

Havia entrat a l’establiment adient del carrer adient i a l’hora adient. M’havia adreçat al dependent –o encarregat, no ho sé- adient i tot plegat s’havia traduït en amabilitat, en un mínim regal que llueixo amb orgull, en un excel·lent regust de boca i, no ho dubtin, en la convicció que la botiga Nino Alvarez és un lloc recomanable del que ja em considero client.

Les bones notícies, per petites que siguin, s’han de donar a conèixer. No estan les coses com per dilapidar l’escàs capital d’il·lusions que ens queda.

Gràcies senyor Nino Alvarez. El mínim quadrat de seda val un client nou. Bon canvi, amic.

Pierre Roca