Valors

Sembla evident que els valors i els models de comportament que considerem bàsics estan en crisi.

El model de família tradicional i unida trontolla, el de l’esportista exemplar fa aigües, el de l’empresari que crea patrimoni patina i el del treballador sacrificat perd oli, per no parlar del model de la propietat privada o el de l’intel.lectual o el de la filla virtuosa entre d’altres.

Esfumats o desdibuixats els exemples la desorientació de la societat es fa palesa i es pot observar a tots els estaments.

Les famílies es desarticulen, els pares es disputen els fills a cop de denuncia, el pare conviu amb un home o una dona i la mare no vol ser menys, els esportistes que interessen són els que guanyen milions o que anuncien calçotets o condueixen vehicles extraordinaris, el president de la patronal és el model de l’antiempresari i la fita de molts treballadors és aconseguir una baixa per depressió, que segons em diuen vé a ser com un premi de la lotería.

La propietat privada es qüestiona obertament amb “okupacions” que la llei no aconsegueix evitar i amb la pintura salvatge de les façanes alienes amb el pretext de l’acció artística o reivindicativa, sempre imposada.

No cal seguir.

Mentre molts individus viuen la crisi de models amb desorientació i sense saber què fer, d’altres, sortosament, improvisen i generen nous models per a consum propi i dels seus, a partir d’interpretacions de la ètica personal o col.lectiva.

Amb aquest material nou sobreviuen al desemparament, obren de forma intuitiva nous camins per a la convivència i construeixen nuclis de gran solidesa que funcionen amb paràmetres elaborats a partir de vivències, de coneixements i de rastres del passat més immediat.

La nova ètica intuitiva no és fruit de la reflexió profunda i documentada de cap intel.lectual. És una eina d’emergència, un estri per sobreviure amb regles, normes i camins oberts a mida que el que fins ara era inqüestionable s’autodestrueix, es malmet o s’arruïna a força de mal ús i de contradiccions.

Un instrument malhauradament elitista –les classes menys il.lustrades dificilment articulen procediments similars i copien fins l’exhauriment patrons esgotats- que ja està ajudant a reconsiderar conceptes vitals que fins fa poc eren norma.

La nova definició de l’èxit personal, de la feina, de la relació amb l’entorn, del nucli més proper –família o amics-, del lleure i de l’ús de les moltissimes possibilitats que proposa el món i l’accés massiu a les noves tecnologies de la comunicació.

La presa de consciència com a protagonistes, el rebuig del fatalisme i de la rendició.

L’horitzó que intueixo de vida més llarga, més activa i més fecunda, apartant del poder la classe definitivament mediocre que el monopolitza i que només pot exhibir desfetes, desastres, misèria i un pavorós dèficit de imaginació.

Emprem eines noves. Desobeim. D’altres formes de viure i de conviure són possibles.


Pierre Roca