Mitjans

Les principals cadenes de ràdio de l’Estat desperten cada matí als seus oients amb una minuciosa selecció de les pitjors notícies.

L’estat d’ànims del país no és ara mateix cap meravella i esmorzar amb el llistat de desastres, estadístiques negatives, crims i misèries no és la millor de les teràpies. Si entre dos morts o dos incendis o dues consideracions pessimistes o dos terribles conseqüències del canvi climàtic hi entatxonessin una bona noticia –de bones notícies se’n produeixen cada dia- l’efecte seria possiblement menys devastador, però les emissores saben que per vendre s’ha de fer por, inoculant-la al públic i descrivint un paisatge desolat, fosc, trist i allunyat de qualsevol esperança de millora.

La SER és la primera cadena radiofònica del país i part d’un molt potent grup de comunicació d’abast internacional. A Espanya té milions de seguidors i en conseqüència una responsabilitat social considerable que l’hauria de portar a tractar al públic amb respecte i fins i tot amb afecte, recuperant allò tan antic de l'ètica, passant-li el drap de la pols i endollant-la a cada un dels micròfons de la casa.

Ometre sistemàticament les bones notícies és dolenteria, mala intenció, traïdoria i una preocupant falta de patriotisme, paraula devaluada a la que s’han atribuït equivocadament connotacions d’extrema dreta que a aquestes alçades de la pel•lícula hauríem d’anar descartant.

La cadena esmentada és un exemple per la seva capacitat d’influència però no és l'única que practica el joc brut, deshonest i mentider d’acollonir la gent.

La cadena de titularitat pública RTVE pinta el mateix panorama desesperant i les altres “majors” del país li segueixen el corrent mentre optimitzen l’índex d’audiència a base de desanimar i de xiuxiuejar a cau d’orella que les coses van pitjor i que no hi ha res a fer.

Em poso a la pell de la munió de ciutadans amb dificultats econòmiques, amb deutes, amb l’amenaça del desnonament, la por de l’endemà i el regal enverinat de cada matí, de cada resum de notícies, de cada programa. Desastres, crims, empreses que pleguen, inundacions, incendis, ocells que cauen morts del cel i nens robats.

Cada dia es munten empreses però ningú en parla. Fa un temps collonut però ni ho comenten. Si plou quatre gotes esmenten la possibilitat de terribles inundacions sense parlar dels beneficis de l’aigua i eviten acuradament la notícia de tot el que millora, el que funciona, el que es crea i el que tira endavant.

Si patim un complot és el de la informació parcial, deformada a consciència, barroera i malintencionada. La que tendeix a fer mal, a fotre i a enfonsar la moral del destinatari final.

Juguen amb foc i ho podem evitar.


Pierre Roca