Oriol.

L'Oriol Regàs és mort. Ens va deixar abans d'ahir, dijous dia 17 de març d'aquest any 2011.

L'Oriol ha estat un dels homes que més m'han impressionat pel que fa a la seva actitud, la generositat, l'empatia, la tendresa, la comprensió, l'intel.ligència innata i l'humanitat, terme que inclou els trets de caràcter que he escrit i totes les característiques, matisos, qualitats i defectes dels homes i de les dones. Per a mi l'Oriol ha estat sempre un ésser d'excepcional qualitat humana.

De petit, de vacances a Barcelona, el meu pare i jo vam coincidir al port amb l'arribada del "Junco Rubia", una expedició organitzada per l'Oriol Regàs i uns quants adelantats més.

Al cap d'uns anys, poc temps després de la meva arribada i instal.lació definitiva a la ciutat, vaig entrar per primer cop a Bocaccio -la discoteca emblemàtica que va crear l'Oriol- en un moment en el que vivíem amb intensitat canvis polítics i culturals més pressentits que previstos. Va ser una revelació. Bocaccio era en aquells moments un enclavament de l'Europa més moderna al carrer Muntaner. No calia ser algú especialment informat per detectar l'energia que s'hi vivia i s'hi compartia cada nit. Un aiguabarreig d'intel.lectuals, artistes, empresaris, rics, oportunistes, aventurers, guapes i guapos de tota mena s'hi movia com els peixos a la peixera. Un "vase clos", una illa, una visió del que seria Barcelona uns anys més tard.

Anys més tard vaig conèixer l'Oriol, que per a mi ja era un personatge mític. Posteriorment es va convertir en client meu. El millor client possible que dipositava la confiança en els coneixements, les idees i els punts de vista del proveïdor.

Un client exigent, també. Exigent i molt crític quan la feina feta no corresponia a l'encàrrec.

Vaig conèixer les seves germanes Georgina i Rosa, el seu germà Xavier, la seva filla Mònica, la majoria dels seus col.laboradors i molts dels seus negocis, tots marcats per la seva impronta i la voluntat de crear empreses on la qualitat fós el pal de paller del negoci.

En el camp de l'hostalatge, Bocaccio i Up & Down, digníssim successor del primer, van crear escola pel que fa a l'alt nivell del servei, de l'acollida i del que s'hi servia. Van ser empreses capdevanteres que van generar tendència i es van convertir en referències mítiques del sector. Es poden comptar per dotzenes els intents d'imitar la forma de fer, els coneixements, l'estil i el tarannà que era marca de la casa i llavor de l'èxit i de la repercussió.

Durant el franquisme i la transició l'Oriol va ajudar partits, intel.lectuals, artistes i no poques iniciatives culturals, empresarials i socials de tota mena, deixant sempre la seva participació a l'ombra, lluny de les primeres pàgines.

Amb la desaparició de l'Oriol desapareix un exemple d'estil, d'honestedat, de modernitat militant, de respecte i de vida.

Un exemple de la millor qualitat humana.

Bon viatge, Oriol.

Pierre Roca