4.17.2015

ANTONI YRANZO.

L’escultor Antoni Yranzo exposa la seva darrera obra a la planta baixa de l’hotel Mercer, al carrer dels Lledó, al barri gòtic de Barcelona.

Exposar obra de petit format a un espai de proporcions monumentals i de pedra mil.lenària és un atreviment en sí mateix, sobretot si l’autor de l’adaptació – de l’encaix- de les instal.lacions hostaleres és l’arquitecte Rafa Moneo, ara mateix un dels més respectats de la península.

El desafiament de l’escultor Yranzo ha consistit en eludir l’enfrontament, integrant les seves peces, algunes realment petites, en espais, repises i racons de l’interior de l’edifici. Un cara a cara refusat amb intel.ligència i una integració reexida que acaba semblant natural i quotidiana.

L’Antoni Yranzo, fill de fuster i enyorant sempre l’ofici del pare, és un artesá doblat de sensibilitat o un artista dominant a la perfecció els materials i la tècnica.

Buscador incansable de la puresa de les formes, dels acabats sense màcula i de la fusió, no sempre senzilla, de la fusta, de l’acer inoxidable i de solucions tècniques descobertes dia a dia en un món, el que envolta el seu estudi de Poblenou, on la indústria i la tècnica són part del dia a dia.

Observació, integració i senyals de lectura no sempre evident on es posa de relleu la cultura dels materials i la física més senzilla i immediata.

Obra, també, de vocació decorativa.

De vocació i  d’intenció, perquè embellir l’entorn exterior o interior és fruit d’un “parti pris”, d’un apriorisme noble i senzill a la mida d’aquest autor de formes i manipulador de materials –la fusta, per exemple- fins arribar a crear les formes pures, netes i sovint afuades que proposa.

A l’hotel que l’acull el creador s’hi sent com a casa i brinda el joc, el “divertimento”, dels cuiners i d’altres figures que s’integren a la feina de cada dia del menjador, atès fins fa pocs mesos pe l’inoblidable xef Jean-Luc Figueras i pels seus dos fills.

L’exposició es mou entre la fusta escollida –fusta dura-, treballada, polida i molt ben envernissada, els sistemes de subjecció –més aparents que realmente necessaris- evocant l’àmbit de la tècnica de construcció de bigues, els cables tensats i altres procediments de física essencial, i les figures filiformes, molt expressives i que posen d’evidència la capacitat d’observació de l’artista.

Recomano dues visites. La primera per observar l’espai d’exposició i prendre consciència de la relació íntima entre l’obra de l’escultor i els volums tractats per l’arquitecte Moneo, la segona, més relaxada, per contemplar de prop les peces més petites i els nombrosos punts de vista de les obres més grans i complexes.

Viure l’espai, veure la feina del creador.


Hotel Mercer
Carrer dels Lledó, 7
Barcelona


Pierre Roca