Diagonal

Més enllà de la solució política que s’ha escenificat per intentar apaivagar el fracàs de la consulta popular sobre el futur de la Diagonal, sacrificant en la millor tradició romana el cap del suposat responsable polític de l’operació, em preocupa que a Barcelona, una ciutat que es diu a sí mateixa capdavantera, adelantada i exemplar, el vuitanta per cent dels votants de la consulta esmentada s’inclinin per no fer res. Per defugir el debat, per no evolucionar, per deixar les coses com estan ara mateix, quan tots sabem i comprovem que la Diagonal s’ha envellit, ha periclitat com artèria emblemática i necessita amb urgència un tractament que ultrapassi les consideracions estètiques i l’acosti a requeriments urbans que ja són part del present.

Les primeres lectures institucionals d’aquest aparent passotisme l’expliquen en clau de vot monopolitzat per l’oposició immobilista, suposadament anclada en el passat i acuradament demonitzada en un missatge sibil.lí que intenta obtenir algún rèdit de la desfeta.

La meva pròpia interpretació del fenòmen es basa més en la deficient comunicació de la proposta, en un disseny de la pregunta al ciutadans – de l’assortit d’opcions- més que discutible i en un plantejament logístic de la consulta poc experimentat i pitjor implantat, que ha donat lloc a errades de les que els mitjans s’han fet ressò amb desplegaments tipogràfics i audiovisuals desproporcionats i que ha suposat una despesa difícil de fer entendre a la ciutadanía aquí i ara mateix.

Em preocupen doncs dues qüestions. Per una banda l’inquietant vuitanta per cent de vots immobilistes, per altra banda la visió desenfocada de l’equip de govern a l’hora de plantejar una consulta que neixía tocada o com a mínim fora de temps.

Els cops de timó d’urgència que segueixen la constatació del desastre semblen seguir la mateixa línia de precipitació errática. La dimissió induïda del primer tinent d’alcalde Carles Martí és un sacrifici de cara a la galeria que priva la ciutat d’una intel.ligència privilegiada i d’un gestor experimentat. És possible que la batalla política porti implícits sacrificis exemplars per satisfer la massa, però hauriem de valorar cada cosa, no fós cas que la peça oferta deixés l’Ajuntament orfa d’un criteri valuós i d’una implicació amb la ciutat fora de qualsevol dubte, a més d’un full de serveis impecable.

Pierre Roca