felipuig

El senyor Felip Puig, conseller d’interior de la Generalitat de Catalunya, és un subordinat nefast.

Com a subordinat del seu superior jeràrquic, el president Mas, ha enterbolit en poques hores la delicada imatge del govern de la Generalitat, escollint la forma més barroera, la menys eficient i la més impopular per, afirma, facilitar la feina dels serveis municipals de neteja a la plaça Catalunya. Si en lloc de ser conseller hagués estat alt càrrec de qualsevol empresa ja estaria al carrer. Per irresponsable, per curt de gambals i per no tenir criteri ni seny.

Ni el més irrellevant dels funcionaris ho hagués fet tan malament. Cal tenir en compte que el col·lectiu instal·lat a la cèntrica plaça de Barcelona ha demostrat abastament la seva voluntat d’entesa, de diàleg i de tranquil·litat. Ningú els imagina negant-se en rodó a permetre que els serveis de neteja fessin la seva feina. Ningú. El més senzill, el que hagués fet qualsevol amb dos dits de seny, era delegar el dia abans un tècnic municipal per posar-se d’acord amb els ocupants de la plaça, concretar hora i l’endemà fer la feina amb tota normalitat.

El conseller Puig va preferir tirar de força, enviar quatre-cents mossos d’esquadra vestits de batalla final, provocar, alarmar i aconseguir finalment que saltés la guspira que ho va encendre tot. A partir d’aquest moment els policies van fer la seva feina amb tots els mitjans al seu abast i els ciutadans vam ser testimonis incrèduls del que passava. De la batussa i de la violenta i innecessària repressió d’un grup de persones que en cap moment havien representat una amenaça. Un desastre que no aporta res, que ha encrespat els ànims i que deixa la Generalitat per terra, en mans de personatges escassament preparats pel càrrec i per l'important responsabilitat que han assumit.

Ara el govern calla o es recolza en una actitud corporativista vergonyosa i covarda i l’ajuntament socialista, enfeinat amb la preparació de la travessa del desert, mira cap a una altra banda, el que intensifica la sensació de soledat del ciutadà mig, el que viu, treballa, passeja, compra, estudia, respira i estima a Barcelona. El que es mostra orgullós de la ciutat i del país i no sap com explicar ni explicar-se que el governi gent de tan poc nivell. Com si dirigís Microsoft l’encarregat de netejar el wàter.

El sospitós Puig hauria de marxar sense fer soroll per no afectar tan negativament el seu president i el govern de la Generalitat. Podria aprofitar per dir al país que s’ha equivocat –tots ens equivoquem- i així aconseguiria comprensió i que podéssim pensar que ens administra gent d’honor, gent que quan la pífia ho reconeix i deixa el càrrec per no fer nosa. Gent digna que no vol mantenir-se en el càrrec malgrat i contra tot. Gent que no infundeix sospites i que ens agradaria saludar pel carrer.

Malauradament les seves manifestacions posteriors al desastre han evidenciat un to de supèrbia nefast, una prepotència fora de lloc i una actitud que no fa sinó confirmar el tarannà groller, insensible i no adient amb el càrrec que se li ha confiat.

Ha de marxar i el president, el senyor Mas, hauria d’escollir un conseller d’interior més intel·ligent. Ja sé que no deu ser senzill però s’hi hauria d’esforçar.

S’han d’espavilar. Tots.


Pierre Roca