Calor.

Som al mes d’agost i fa calor. Tot ben normal.

Si algú de vostès escolta la anomenada ràdio generalista –la que barreja notícies, programes d’entreteniment, esports, poca música i alguna publicitat- haurà sentit, des de l’inici de l’estiu i especialment en dies com els d’ahir i avui, la feixuga reiteració de consells, prevenint-nos de les altes temperatures que ens esperen.

Els responsables de les emissores adopten en aquests cassos el paper de directors d’una institució d’acollida de deficients mentals i s’afanyen a buscar l’opinió d’eminents metges, dietòlegs i altres savis de segón nivell que no es poden permetre les vacances d’estiu.

“Algun consell pels postres oients?” pregunten al consultat, que respon coses tan innovadores com que és millor caminar per la vorera ombrívola, més recomanable menjar coses fredes que calentes, que cal beure aigua i evitar acuradament els esforços excessius a l’hora del sol, com per exemple córrer, saltar o aixecar pesos. Ah! I vestir-se amb peces poc ajustades, confeccionades amb cotó, fil o d’altres fibres que deixen passar l’aire. Ens recorden que la llana no és el més adient, per exemple.

No sé com reben vostès uns consells tan ajustats a la realitat. No sé com reaccionen davant recomanacions que mai no ens haurien passat pel cap, pobres de nosaltres.

Jo ho rebo amb un agraïment infinit. Avui, sense anar més lluny, he escoltat els butlletins horaris de dues emissores d’abast estatal. Les dues han seguit el mateix protocol, les dues han repetit que cal beure aigua i que no ens hem de posar abric ni bufanda. Que no hem de practicar atletisme quan pica el sol ni menjar estofat de porc ben calent ni deixar de beure.

Després de cada tanda informativa m’he sentit, a més d’agraït i gairebé emocionat, com un tontet. Per anar a comprar pel barri he estat temptat de demanar-li al primer que passava que m’ajudés a travessar el carrer. O preguntar-li a qualsevol agent de l’autoritat si el vermell del semàfor és el reflex de l’alerta roja –o groga o verda o blava- que repeteixen amb insistència els de les notícies de la ràdio.

“La temperatura prevista pels propers dies ha estat qualificada de nivell groc, tres, B per l’autoritat competent.”

I nosaltres a tremolar o, com la majoria de vostès, a somriure amb l’avorriment que ens inspira tanta ximpleria, tanta estupidesa i tant de temps perdut per demostrar al contribuent que es fan les coses bé i que tot està sota control.

“L’incendi X ha passat de nivell A a nivell B”, asseguren. Però com que no expliquen què significa cada lletra ens quedem igual, preguntant-nos si el foc dels cremadors de gas de la cuina és A, B o C. Com n’estaríem d’orgullosos si els fogons fossin de la categoria “groc B”!

Espero impacient que algun xef guardonat amb estrelles de les que atorga un fabricant de pneumàtics ens digui que fa les textures de pit de conill amb foc “vermell A”. O que el seu reboster socarrima la crema catalana amb un bufador que escup flames de nivell “doble groc C”.

Quan això es generalitzi, ja falta poc, es notarà. Tots anirem millor, serem més savis, ens constiparem com de costum i la dinyarem quan toqui.

O potser més tard però buits de memòria, amb la mirada perduda cap a horitzons que ni vostè ni jo coneixem ara mateix, movent-nos en cadires de rodes i fent-nos-ho tot als bolquers de mida “king size”.

Més val que s’abriguin. O no.

Pierre Roca