POLÍTICS.

A l’hora de la veritat, quan semblava que ho teniem tot a l’abast, els polítics es porten com nens petits i amenacen amb esguerrar-ho i fer fum de la il.lusió de tot un poble.

Què els passa, als polítics? De quin mal pateixen?

Si ens trobessim a una de les classes de P3 de l’escola primària diriem que els nens o nenes que van dir que sí fa uns dies i que ara posen condicions tenen problemes d’immaduresa –és ben normal, pobrets, només tenen tres anys- i que amb el temps i l’experiència s’aniran centrant, creixaran i seran conseqüents amb el que diuen i suposem que pensen.

El que és preocupant és que els polítics que van dir sí i que ara fan veure que no n’estan segurs no tenen tres anys. En tenen al voltant dels quaranta, haurien de ser conscients de la responsabilitat que hem delegat en ells i haurien de demostrar engrunes de coherència i de rigor.

O dimitir dels seus càrrecs i ser dimitits i foragitats dels seus propis partits. Al carrer !

Amb el joc del sí però no estan minant la moral i l’energia dels que hem cregut en la seva voluntat d’unió i de rellegar els interessos de partit, els matisos i les diferents lectures de la realitat amb l’únic objectiu de la independència.

Un cop assolida la fita cada grup podria tornar a les vel.leitats que els ocupen i a discutir sobre el sexe dels àngels.

Un exemple? El del vehicle avariat en plena carretera, a una corba perillosa. Cada un dels cinc ocupants proposa una solució.

Trucar al RAC, trucar als mossos, no fer res i esperar, intentar arreglar el que no funciona o trucar alhora als mossos i al RAC, senyalitzar el vehicle i deixar-lo, esperant fora del cotxe i de la carretera com a mida de prudència.

És evident que la solució assenyada és la última, però també és possible que la estupidesa humana porti els ocupants del cotxe a discutir i a perdre el temps, arriscant l’objectiu principal: la supervivència.

L’exemple és molt esquemàtic però la nostra situació com a ciutadans de Catalunya no ho és menys. Malgrat les justificades reticències hem confiat en la paraula dels politics i ara veiem com es van traient del barret trucs, justificacions i arguments de mal pagador.

Si ho acaben fent malbé, si es carreguen les il.lusions de tots nosaltres i ens segueixen demanant el vot per les absurdes alternatives de sempre, si es perpetuen en les mentides i en els seus propis interessos i egoïsmes de pati d’escola, si ens segueixen prenent per tontets, pretenent aprofitar-se dels vots per fer la seva, si passa això no es mereixeran ni una butlleta.

Cap ni una, cap més mostra de confiança.

Ni ells ni el sistema que els acull i els recolza.

Que estiguin atents. Que no badin, que n’estem tips i sabem qui són.

Que es treguin les lleganyes i vagin pel camí acordat. Que no ens enganyin.

Pierre Roca