Polígon

M’estic afeccionant a passejar pels polígons industrials.

Els polígons proposen paisatges peculiars en els que es superposen l’arquitectura industrial, un urbanisme específic i sovint desmesurat, la presència humana minimitzada per les dimensions de l’entorn i els elements de comunicació –rètols, senyals i indicacions- acuradament desendreçats, caòtics i sovint críptics.

La perifèria de l’espai proposa a més el contrast violent amb blocs d’habitatges, vies de ferrocarril, autopistes urbanes o interurbanes, complexs comercials de mides gegantines o, alguns cops, idil.lics parcs implantats amb la pretensió de matisar la contundent presència visual i simbòlica del polígon adjacent.

Generalment passejo caminant pels polígons al capvespre o de nit. La majoria de les instal.lacions industrials romanen en silenci però algunes segueixen brunzint. S’hi sent el soroll de les màquines, l’impacte de les premses d’estampació que fan tremolar el carrer, el xiulet de l’aire comprimit o la remor rítmica característica de les impremtes i que recorda els telers, gairebé desaparescuts del país.

A vegades s’obre una de les grans portes basculants i puc observar un paisatge interior de dimensions tan o més grans que l’exterior.

Naus il.luminades amb una llum rogenca i difosa. Al fons, a gairebé cent metres de la porta, una gran màquina pintada de verd industrial –el color característic d’aquestes instal.lacions- amb uns quants punts de llum vermells o verds o grocs que n’indiquen l’activitat. Una màquina elevadora, dos o tres treballadors. Espais fascinants per les seves dimensions i per la capacitat d’evocació.

Moltes naus, dedicades a magatzemar productes que arriben de l’extrem orient, estàn retolades en xinès amb, de tan en tan, breus indicacions en català o castellà.

Moltes de les activitats anunciades als rètols de les naus són desconegudes per la majoria. “Tractaments galvànics.” “Tornillería de precisión.” “Rectificats amb laser.”

Qui passeja pels carrers del polígon sense més pretensió que la d’estirar les cames es pregunta què cony deuen ser els tractaments galvànics, perquè serveixen els cargols de precisió o què deu ser això dels rectificats amb laser. Què rectifiquen ? Com fan servir el laser ?

Els polígons tenen a més un soroll de fons característic, un soroll-base, que faria embogir el tècnic de sò d’un rodatge. El soroll de fons és la suma del de totes les maquines, sistemes de climatització, generadors, compressors i d’altres enginys que conviuen a les diferents naus i edificis. És una remor permanent, omnipresent, feixuga i fonda, mai aguda, com de bèstia disposada a saltar en qualsevol moment sobre la presa.

L’ambient opresiu dels polígons és el nou entorn del romanticisme; passejar-hi com ho faig és una forma com qualsevol altra d’estimular la imaginació mentre practico el més antic dels exercicis: caminar.

No els ho recomano. Poques coses serien tan decebedores com la presència masiva de ciutadans passejant per les zones industrials i disfressats per l’ocasió.

Segueixin passejant pel seu parc urbà preferit, per la muntanya si la tenen a prop o per la platja.

Els polígons, ho lamento, són cosa meva, encara que també estigui definitivament enamorat de les autopistes urbanes i de les refineries.


Pierre Roca