CREDIBILITAT.

Els amos de Inditex, de H&M, de Mango, de Nike i d’una bona, llarga i atapeïda llista de marques internacionals de prestigi ens han demostrat que saben fer crèixer els negocis, internacionalitzar-los i fer diners. Molts diners.

Aquesta part de la pel.lícula ha passat l’exàmen i s’ha demostrat per activa i per passiva que tenen clients a dojo, que són presents arreu del món i que el que fan té èxit per un munt de raons.

Podem dir que per tot el que acabeu de llegir tenen una credibilitat confirmada i indiscutible. Són molt més creïbles, per exemple, que Bankia o que d’altres gegants, de gestió i comportament groller que ha necessitat l’ajuda del l’Estat quan han ensopegat i s’han arruïnat, obligant als ciutadans, amb la complicitat del govern i dels organs de la UE, a posar de la seva butxaca els diners necessaris.

L’altra credibilitat de la majoria de les grans marques mundials, la que està relacionada amb la vessant social, encara està per demostrar i farien bé de posar-s’hi, que la massa de clients evoluciona –i la competencia- i cada dia exigim més coses a més del bon preu i que no caiguin els botons.

Que fabriquin arreu del món no em preocupa especialment. Em preocupa, en canvi, i ens hauria de preocupar a tots, que no moguin ni un dit per propiciar alguna millora social i econòmica a les munions de treballadores i treballadors que fabriquen el que venen a canvi de sous vergonyosos i vergonyants.

Admiro el senyor Amancio Ortega, per exemple, que després de deixar la funció executiva a Inditex va crear una immobiliària que està adquirint edificis de relleu arreu del món. Els compra, els lloga o els torna a vendre i segueix guanyant molts diners. Quin tío!

Ara potser seria el moment de moure alguna carta.

De localitzar de nou alguna part de la fabricació a Europa, rendibilitzant l’augment de cost, que hauria de ser moderat, capitalitzant el “made in Europa”, com estan fent des de fa uns anys unes quantes marques de referència, que subcontracten a països del tercer món alguns productes i mantenen –o han reprès- la fabricació local europea d’altres línies.

Els governs tenen una bona part de responsabilitat, facilitant la importació del que es produeix a qualsevol racó de món en condicions salvatges –heu llegit bé, salvatges- a canvi d’arancels ridícols o inexistents.

Admiro al senyor Ortega i a la família Antik, i al senyor Erling Persson, fundador de Hennes & Mauritz (H&M) i a bastants industrials més del ram de la moda i d’altres gremis, però s’haurien de moure i articular la promoció del que fabriquen parlant de les vides que salven, dels sous que apugen als treballadors de base, no als alts executius, i de les condicions de vida que optimitzen. La nostra conciència –i la seva- ho agraïria i els mils de treballadors que ara mateix fan calces, sabates, samarretes i pantalons a qualsevol preu i a llocs inversemblants viurien una mica millor.

Pierre Roca