Després de
la consumació de l’amenaça -materialitzada amb l’absurda gestió de l’anomenat
Tribunal Constitucional- i de l'actitud del govern espanyol contra el govern de Catalunya, sembla evident que el nostre proper pas ha de ser
clar, contundent i definitiu, convocant unes eleccions que signifiquin l’inici
de la independencia.
Ara toca
emprar un lleguatge clar i sense embuts. Sense zones d’ombra ni jocs de
paraules per matisar l’objectiu final.
Per qui
encara dubta proposo fer la reflexió canviant l’ordre dels factors. Imaginem
així que no ens decidim i que atorguem credibilitat a la doctrina del conjunt
de les forces espanyoles, en la línia d’obstaculitzar i d’impedir que Catalunya
sigui una nació, proposant solucions tronades –i ja experimentades amb
resultats desastrosos- com una complicada i improvable reforma constitucional o
fins i tot amb una nova versió de l’autonomia.
No cal ser
un oracle per rellegir la nostra història recent i comprovar que els retocs
cosmètics constitucionals i les bones intencions del darrer moment es veuen
sistemàticament subjectes a canvis transaccionals que els desvirtuen, tot
plegat per raons tan clares com que per l’Estat espanyol només som valuosos en
funció del que aportem en milions d’euros. Quin sentit té
mantenir una Catalunya espanyola si deixem de ser la font d’ingressos que som
des de fa tants i tants anys?
Si pactem –una alternativa que hem d’evitar- veurem en
pocs anys com s’ataca de nou el català, com la nostra cultura s’afebleix i com
l’anquilosat, vell i polsós tarannà espanyol segueix menystenint-nos i burlant-se
de nosaltres.
No somiem
truites i anem per feina. Treballem per la independencia, deixem els matisos
per les generacions futures, preparem-nos per uns temps durs –no ens regalaran
res i cada parcel.la de llibertat ens costarà molt d’aconseguir i de
consolidar- i prenem decisions.
Siguem
valents. Mirem-nos al mirall d’Europa. Som un país petit, és cert, però tot i
així som una mica més grans que Bélgica, un dels més rics de la UE i una mica
més petits que Dinamarca, Suïssa i Holanda, països rics com tohom coneix.
Som alhora
el millor, més eficient i més utilitzat accés de la península ibèrica cap a la
resta d’Europa i tenim un dels principals ports de la conca mediterrània. Som
així mateix una de les regions més industrialitzades del continent europeu,
líders en turisme i amb una agricultura diversificada, moderna i orientada cap
a la qualitat i el respecte a l’entorn. Inventem, exportem, proposem i liderem.
No hem de
tenir por, però hem de ser respectuosos i conscients.
Hem de
prendre decisions trascendentals i els polítics han de ser exemple d’iniciativa
i de fermesa. Ells han d’aglutinar l’afany de llibertat d’aquest poble, pensant
sobretot que Espanya representa un plantejament vell, esgotat i exemple de ben
poca cosa.
Hem
d’avançar com a país, sols en primer moment i treballant per mantenir la millor relació possible
amb els nostres veïns del sud-oest. Relació d’intercanvi cultural, de relacions
familiars, de relacions mercantils i de comunicació. Relacions positives en els
dos sentits i també, i sobretot, amb la resta dels països del món.
Ara mateix
Espanya és fre, traves i inútils complicacions. No hi pensem més. Anem a la
nostra!
Treballem
per una Catalunya oberta, generadora de projectes engrescadors, activa i
capdevantera.
Que els
partits es posin a la feina!
Ara és el
moment. Ara ens tenen al seu costat, liderant la voluntat de tot un país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada