EXPOSICIÓ TERESA FONT GÜELL.

Entre el 30 d’octubre i el 16 de novembre s’ha pogut visitar a la “Sala Trinitaris”, a Vilafranca del Penedès, l’exposició d’espectre ample de la creadora Teresa Font.

L’enunciat de l’exposició, “De l’estampació a la pintura”, dóna alguna pista sobre l’itinerari professional i artístic d’aquesta dona, vinculada a la capital del Alt Penedès per llaços familiars.

El recorregut de l’exposició funciona com un relat on es barregen les dades estilístiques, professionals i temporals, amb l’ingredient omnipresent de la creativitat desbordant de la protagonista, aplicada durant anys als encàrrecs dels seus clients de la indústria textil d’arreu del món i més lliure en el moment actual, deixant fluir sensacions, observacions i emocions acumulades durant dècades i exposades ara a l’esguard públic.

Durant el repàs al llarg periode de la feina tèxtil l’artista selecciona els encàrrecs més representatius i els que més l’han marcat. Ho fa i ho expressa amb modèstia, eludint referències i èxits que podrien trencar el climax recollit de la mostra i distreure el visitant de l’essencial, que aquest cop són els matisos, les mitges tintes i les intencions esbossades amb subtilesa més que remarcades.

Aquesta dona de perfil discret ha venut dissenys per fer estampats a marques tan importants com Valentino i d’altres noms de primeríssima fila. La seva obra destinada al sector tèxtil s’ha vist a les millors publicacions mundials sense que el seu nom apareixès. Un exercici notable d’humilitat assumit amb elegància, bon humor i naturalitat.

La part professional és l’inici de l’exposició i n’ocupa la meitat del recorregut. Estampats de tapisseries, de vestits, de corbates, de roba de casa i de mil i una altres aplicacions i destins. La caixa-coberta d’un dels llibres oficials dels JJ.OO. del 92, detalls, senyals i altres aportacions, a vegades mínimes, a projectes de petita i de gran envergadura.

Quan s’arriba al segment explícitament expositiu de l’itinerari, on s’ha penjat la seva producció

actual, les coses canvien. Retrats medievals inspirats per l'obra d'alguns pintors significatius de l’època i que la Teresa reprodueix amb llibertat, sobre suports inesperats, aportant el seu segell personal i el seu ric, molt ric, món interior.

Són peces de gran format que ve de gust imaginar a casa, dedicant una paret sencera al retrat d’un noble venecià o d'una noia centre-europea.

Quadres que suggereixen silenci i que demanen contemplacions llargues i assossegades.

Bellíssims objectes que des del meu punt de vista requereixen espais grans per ser apreciats en tota la seva profunditat.

Cambres o naus o catedrals industrials per acollir les inquietants mirades d’uns personatges, aparentment còmodes en la seva condició involuntària d’habitants inanimats, però absolutament vius i fins i tot tangibles.

Grans, presents, omplint l’espai i fent que l’observador contingui la respiració per qüestions relacionades amb el respecte, però també, i sobretot, per no alterar la serena presència d’aquests éssers de presència imposant i silenciosa.

Pierre Roca